Generació #energiadelesplai

Ahir vaig acomiadar-me de l’assemblea d’Esplais Catalans després de 5 anys com a Secretària general. A demanda d’alguns de vosaltres que us ho vau perdre, us comparteixo les paraules que vaig adreçar als esplais, a les entitats, els amics i les amigues d’Esplais Catalans.

No sabeu el temps que fa que penso en aquest moment, i només us puc dir que no sé ni per on començar. Avui és un dia on els nervis, les pors, la il·lusió, l’alegria… es barregen a parts iguals. És literal si us dic que gairebé no tinc paraules. Els qui m’heu viscut, o més aviat patit, aquests últims mesos sabeu com m’ha ballat pel cap què dir aquest dia que us pugui fer servei i que mica en mica i a la vegada, m’ajudi a tancar la meva etapa a Esplac. Preneu-vos-ho com uns consells d’usar y tirar, com els que a mi algú em va fer quan vaig arribar. Quedeu-vos amb el que us agradi. Intentaré ser clara i concisa, amb 4 punts que vull compartir amb vosaltres per destacar algunes de les idees o coses que he après de l’esplai, al Garbí, i més endavant, de tot Esplais Catalans.

IMG_20141129_184037_20141129185025672~2
Començo pel més important: el que és l’esplai. Tampoc no cal que us ho expliqui molt als i les que esteu aquí, no? Per mi l’esplai ha estat una manera de viure i una manera d’entendre el món. I crec que sabeu del que us parlo. Quan era petita no volia anar a l’Esplai i als 9 anys, després de temps d’anar-hi a recollir el meu germà, vaig demanar als meus pares que m’hi apuntessin. Vaig estar molts anys en un grup petit, que gairebé no funcionava, era la única nena (com si això fos important o algo)…  i tothom estava sorprès de que hi volgués tornar cada dissabte. Però aquella experiència enganxava. A l’esplai érem els protagonistes del que passava. Perquè encara que de vegades no en siguem conscients, a l’esplai defensem i treballem de manera efectiva els drets dels infants.

Quan vaig començar a ser monitora, això d’Esplac no m’interessava el més mínim. Us ho podeu ben creure… Després vaig adonar-me’n que potser el que passava és no coneixia el que era i mica en mica em vaig anar apropant. I és que l’esplai ja ho té això, que t’obre el món, un nou món. El món de les relacions personals, de l’educació, del treball en xarxa… L’esplai t’obre el pensament, et canvia. Els esplais transformem la societat, però el primer que fem, que no és poc, és començar per dins de casa nostra. Creixem a dins l’esplai perquè cadascú pugui trobar el seu propi camí.

IMG_20141129_184100_20141129184947163~2I clar, no volent anar a l’esplai de petita, ni volent saber gaire d’Esplac… Trobo que al final he entrat fins a la cuina! I assumir aquest repte amb 22 anys, no us explico quina va ser la seva magnitud. He tingut l’immens plaer de poder viure i créixer com a Secretària general d’Esplac durant 5 anys, i us puc assegurar que no hi ha una foto estàtica d’Esplac, ni d’aquests 5 anys, ni de tots els anteriors. Em ve de gust compartir això amb vosaltres perquè si una cosa he pogut comprovar és que a Esplac ens costa explicitar tots els canvis i les transformacions que fem. Segurament perquè els grans canvis que fem són feina de formiga. A més, som una associació amb un relleu i una rotació bestial. Som una entitat TANT viva, que per sort o per desgràcia, a la que fa un any que una cosa es fa així, ja pensem que és la millor manera o que sempre ha estat així. Però no és ni una cosa ni l’altra.

Per posar algun exemple: fa uns anys no teníem EGS a tot arreu, treballàvem poc amb entitats que s’assemblen molt a la nostra, teníem alguns neguits (per no dir pors) a l’hora de fer saber el nostre posicionament respecte temes que ens afecten, hi havia sectors que no sabien ni que estaven a punt de néixer… De fet, avui fa 3 anys celebràvem el primer ple de sectors d’Esplac. I avui hem d’estar orgullosos perquè no només seguim tenint ple de sectors, sinó que incorporem dos territoris respecte el 2011. Per mi és una senyal inequívoca de que Esplac creix, però que, sobretot, es consolida i es construeix des de la base.

I és que hem de ser conscients i recordar-nos cada dia que Esplac és una entitat gran. Això fa que Esplac sigui necessàriament plural, transversal i, per definició, territorial. Perquè Esplac serà territorial o no serà: això vol dir assumir la responsabilitat de fer quilòmetres, de garantir processos participatius, d’assumir que no tot ho podem fer entre tots, de rendir comptes, de fer-vos protagonistes als esplais del projecte. I ser una entitat gran no vol dir que els esplais no puguem estar informats del dia a dia de l’associació. Està clar que com més som, més difícil és arribar a tothom i a tot arreu, però estem en la línia i amb el pla de treball aprovat avui, segur que ho aconseguireu. La transparència no es predica, es practica, i de portar coses a la pràctica els i les monis dels esplais en sabeu un munt. Avui ho heu demostrat. Si volem ser referents en temes d’educació, d’associacionisme, de gestió… del que sigui: hem de ser-ho tots i a tots nivells.

 

IMG_20141129_184116_20141129184901985~2Un altre consell, no tingueu vergonya ni complexes de celebrar que una cosa ha anat bé: a l’esplai, a Esplac, on sigui. Si alguna cosa hem intentat els últims anys és generar orgull i dades objectives de la feina que fem les associacions educatives pels infants i joves. Per això us dic, i alguns m’ho haureu sentit a dir més sovint aquests últims dies per allò d’insistir en coses importants abans de plegar, que ja n’hi ha prou de pessimisme esplaiero. Crec que si haguéssim tingut més pressupost, hauria fet unes xapes o algo semblant amb aquesta campanya… No sé, alguna cosa que us ho recordés més sovint. Sigueu conscients de la feina brutal que feu cada dissabte, cada colònies, cada campaments, cada reunió… de manera voluntària. Sense caure en l’autocomplaença, eh! Que les coses podrien ser diferents? Que les coses podrien ser millors? Que el món gira cap a una altra banda i no ens agrada cap on va? Doncs arremanguem-nos i posem-nos-hi! I que Esplac us serveixi per fer-ho: per tenir la formació, per comptar amb persones en qui confiar, per tenir recursos per fer créixer el vostre projecte.

I disculpeu-me si ara em poso en un jardí, però vull compartir això amb vosaltres. Amb el pas del temps he acabat adonant-me que, generalitzant molt si m’ho permeteu, a les associacions hi ha dos tipus de persones: les que parlen molt i les que treballen molt més del que parlen. No sé si us hi identifiqueu o no… però en tot cas, us recomano envoltar-vos més de les segones. Les que parlen molt, tendeixen a formar part d’una espècie de personal a qui us demano que no feu massa cas: jo en dic els tribuneros associatius. Els i les coneixereu perquè no se’ls hi coneix una proposta elaborada ni una pregunta per permetre seguir avançant i sumar. Ah, i de treballar, lo just.

Us animo molt i molt fort a que Esplac seguim sent referents del treball en equip, amb un projecte comú compartit, i que seguim esforçant-nos per sumar! Com ho heu fet avui. Perquè junts podrem arribar més lluny. Intentar fer això és més difícil, també us ho dic. Però jo us asseguro que els únics èxits que puc haver tingut a Esplac han estat compartits. Confiant en els companys i companyes, compartint tot allò que necessitava, sortint de la zona de confort, provant coses noves, equivocant-me, assumint nous reptes, i amb tot això, aprendre entre MOLT i MOLTÍSSIM. Només això ens fa més forts. I aquesta és la raó de ser d’Esplac. Ah, i un altre consell: mentre feu això, cuideu-vos molt i tracteu-vos bé entre vosaltres, que és gratis!

 

IMG_20141129_184130_20141129184810444~2La roda del relleu no pot parar i avui em toca a mi. Vull pensar que una de les meves petjades, i perquè no dir-ho a aquestes alçades, una de les meves batalles, a Esplac ha estat la de treballar per mantenir relleu a tots els equips. Sabeu de sobres que treballar el relleu a l’esplai no és fàcil, doncs a Esplac és una cosa semblant però en gran. Cal un convenciment fort per donar continuïtat a la feina de l’associació a la vegada que millorar-la i transformar-la dia a dia. Un esforç per entendre les situacions en les que ens trobem per poder-les gestionar. Però sobretot, al meu entendre, cal prou compromís amb l’entitat per poder aplicar-te el “cuento” quan et toca. Com hem dit en infinites sessions formatives de relleu a esplais, sectors, Viladraus i Saifores, el relleu és un procés d’entrada i sortida de persones a les associacions, que perquè tingui èxit, ha de ser guiat per deixar poc marge a la improvització i també ha de ser compartit. Per això avui salto del barco, seguint estant a la vostra disposició pel que necessiteu però amb un nou punt de vista. Aprofiteu-me per tot el que considereu.

Jo em considero d’una generació: la de l’energia de l’esplai. L’energia de l’esplai ha estat una manera d’entendre els esplais i Esplac. Una manera de fer, de fer-ho tot i intentar molt i molt fort aconseguir els reptes que els esplais ens heu plantejat. De no tenir un no per resposta. De saltar d’un repte a un altre. De poder ser amb vosaltres en tots els moments importants. De somriure i abraçar-vos. D’aconseguir experiències significatives. Us estic immensament agraïda per aquell moment a Ripoll, amb 1800 veus cridant amb orgull tu ets d’esplai… Per tots els cursos d’estiu. Per totes les festes d’esplais. Per totes les reunions i totes les tancades. Per totes les Monifesta’ts. Per tots els quilòmetres. Fins i tot, pel campament internacional. Perquè de tot se n’aprèn. Sobretot si aprens mentre fas i comparteixes molt. I això, amics i amigues, no s’esborrarà mai de mi.

 

IMG_20141129_184143_20141129184704563~2Moltes felicitats, Xavi, ja veuràs que això d’Esplac té els seus moments, però és un regal. Compta amb mi pel que necessitis. Molta sort també, als qui seguiu a tots els equips i als qui a partir d’avui feu un pas endavant. Esplac i els esplais necessiten gent com vosaltres.

I ara sí, gràcies, gràcies, gràcies, a tothom amb qui he compartit aquesta aventura. No us repassaré un per un perquè em seria impossible. Gràcies a tothom qui s’ha implicat amb Esplac des de dins i des de fora. Gràcies infinites a tots els i les qui heu confiat en mi i en la meva feina, fins i tot més que jo mateixa. Gràcies als EGS. Gràcies als ED’s i a les ST’s. Gràcies a tots els meus presis, a tots tres. Gràcies als i les monis i als infants, que m’heu demostrat SEMPRE que tot plegat valia molt la pena i tenia sentit. Gràcies als qui us he trobat en aquest camí i ara ja sou imprescindibles. I sobretot, gràcies infinites als qui per, estar jo immersa en aquest gran projecte, heu hagut de renunciar a molt!

Fins aviat Esplac!

Millorant el teu present, utilitzant la teva ment, transformant la teva gent amb l’energia…

L’energia de l’esplai! uoooo se’t nota al pensar

l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al parlar

l’energia de l’esplai uoooo se’t nota a l’actuar

l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al cantar

l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al somiar

l’energia de l’esplai uoooo se’t nota a l’estimar

TU ETS D’ESPLAI! 

Expectatives compartides

Avui m’he decidit a refer i actualitzar el bloc. I repassant i revisant entrades fetes, m’he trobat un post que mai no vaig arribar a publicar i que m’ha semblat que el podia recuperar per la seva vigència. És de l’endemà de l’AGO d’Esplac del 2012 i deia així (sense filtres!):

Posar paraules el dia després de fer una activitat d’Esplais Catalans és difícil perquè la combinació d’expectatives prèvies amb el resultat final sovint no acaben de concordar. M’agrada aquesta sensació de l’endemà, quan repasso mentalment el que ha passat i m’adono que les persones que formen part d’Esplac sempre m’acaben sorprenent i fent-me aprendre noves coses. Un dia em van dir que les associacions havíem de parlar més de les persones i reconèixer la bona feina. Molt probablement, un dels èxits de la nostra associació a dia d’avui és que ens fixem en elles, les persones. El que ens fa grans és poder posar noms i cares a moltes monitores i monitors dels esplais, i fins i tot alguns joves i infants. Perquè? Per què són qui donen sentit a la feina que fem cada dia. Són la força d’Esplac.

A dia d’avui ens trobem a les portes d’una Monifesta’td’aquí un mes serem a Vila-seca parlant d’educació, reivindicant el paper dels i les monis d’esplai i compartint d’un moment de trobada. Portem mesos treballant-hi per implicar als i les monis i perquè sigui un altaveu de la tasca educativa dels esplais. La última Monifesta’t, en la línia d’aquest post mai publicat fins avui, també va superar les expectatives. No m’atreveixo a dir que ho va canviar tot, però sí que va canviar molt. I amb ella va venir l’Esplaiada, i les AGO’s, i les Escoles d’Esplac, i els Grans Comitès, i les activitats de sector, i les festes dels esplais, i les Tancades d’ED… i tantes d’altres que ara no venen al cas.

Ahir vam fer la Trobada d’organització i vam compartir moltes expectatives. I ja en vam superar una, i és que tothom qui forma part d’Esplac, dels espais de participació, formi part de la coordinació de la Monifesta’t 2014. En vam compartir moltes més: que participin tots els esplais del sector, que sigui una trobada per recordar, que aconseguim un bon impacte pel sector Camp de Tarragona, que siguem 400 monis, que la organització funcioni, que col·laborem amb entitats per dur-la endavant, que ens surtin els números al final…

1932610_705594036130164_1372058446_oFotografia: Esplais Catalans

I les expectatives que encara ens queden per compartir els propers dies amb la impaciència de ser ja al 28 d’abril per veure com ha anat. Fins llavors, sabem la recepta per arribar-hi: posar-hi tota la força i l’empenta i compartir somriures i #energiadelesplai perquè la Monifesta’t sigui un èxit perquè la força d’Esplac ens torni a sorprendre!!

Els esplais, en xifres

Article publicat a la revista juvenil alternativa JOVENT el 14/10/2013

Quan se’ns pregunta sobre l’aportació dels esplais a la societat, expliquem que som associacions educatives d’infants i joves que aprenem fent esplai els dissabtes a la tarda, excursions, colònies i campaments. Que passar per l’esplai és una experiència que ens fa créixer i defineix la nostra identitat. Que a l’esplai ens autodeterminem personalment i col·lectiva, compartint el camí cap a la felicitat en una associació democràtica on tothom participa. Que d’aquest compromís se’n deriva una presa de posició crítica i transformadora de la societat. Però, després de tot això, no és fàcil fer-se una idea nítida de com es concreta aquesta aportació; per això, aquest any des d’Esplais Catalans ens hem decidit a fer públiques les dades de l’últim estudi realitzat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Perquè els esplais són una realitat consolidada a Catalunya, un projecte de construcció lenta però segura, que actualment mouen 6.200 infants i 1.500 monitors i monitores de 106 esplais situats a 62 municipis diferents. Esplais Catalans creix tant en esplais com en participants, perquè se’n valora el model associatiu i l’ideari. La meitat dels esplais van constituir-se abans de la dècada dels anys 90, destacant que 16 d’aquests ho van fer durant la dictadura franquista, que el 33% té més de 30 anys d’antiguitat i un altre 30% té més de 20 anys d’antiguitat.

9679857660_0fea950c46

Les dades sobre monitors i monitores ens diuen que un 75% han estat abans infants en algun esplai, un bon senyal del treball en el compromís dels infants amb els esplais. Són rellevants les més de 7 hores de mitjana que un monitor o una monitora dedica a l’esplai voluntàriament, que suposen un total de 365 hores de voluntariat anuals educant infants i joves. Malgrat que entenem que la participació voluntària i la implicació dels i de les joves són fets que no es poden quantificar econòmicament, el PIB ocult que s’obtindria de remunerar les activitats ordinàries que realitzen els esplais seria de més de 4,8 milions d’euros anuals.

Continua llegint

#sócfan

Poden passar una mà de coses al llarg d’un cap de setmana associatiu. Un cap de setmana de tancada d’Equip de Direcció que va començar en divendres per poder compartir una estona amb l’equip, que va seguir dissabte compartint debats amb els Equips generals de Sector i que va acabar en diumenge havent fet un estat de la qüestió dels projectes i de la situació econòmica, entre molts d’altres temes.

Fa uns dies que fem broma de que a Esplac “ens participem a sobre” i això no és més que una senyal de que ens estimem els esplais i no ens fa res dedicar-hi les hores que faci falta per seguir fent créixer l’associació i enfortir els esplais. Més enllà de l’Ordre del dia es va demostrar una vegada més el compromís, la motivació i la implicació dels i les dirigents d’Esplac. Admiro la seva tasca i penso que és d’agrair poder comptar amb totes elles. Per les ganes i l’esforç d’aprofundir en els debats, de trobar el sentit de tot plegat, de millorar dia a dia la feina de l’associació des del territori. D’allò que, quan parlem d’infants, joves i monis dels esplais en diem #energiadelesplai. 

Com també és un plaer poder tenir com a companys de viatge immediats, lo bo i millor de cada casa: en Marc, l’Estel, en Jordi, en Rai, en PauFu, en PauGo i l’Oriol. Gent amb qui poder compartir sense gaires “rodeos” les dèries, les propostes i opinions i, perquè no dir-ho, passar grans moments i millors “autorises”. PicCollage