2013 in review

Here’s an excerpt:

A San Francisco cable car holds 60 people. This blog was viewed about 1,600 times in 2013. If it were a cable car, it would take about 27 trips to carry that many people.

Click here to see the complete report.

Anuncis

A punt per aprendre

No és la primera vegada ni la segona que parlo dels cursos d’estiu de Monitors i Directors (ara Creixement i Èxit) de l’Escola Lliure el Sol en aquest bloc. Personalment he tingut la sort de viure’ls en primera persona com a alumne, com a formadora i també com a tutora. Avui ha acabat la tongada de Viladrau i demà la de Mura, amb la visita que els vam fer fa un parell de dies van aflorar els nervis per l’aventura formativa que començarà demà a Saifores.

Ara mateix tenim moltes incògnites sobre la taula, algunes que se’ns presenten més senzilles i d’altres més complexes: Tenim tot el material a punt? Com seran els alumnes d’aquest any? Ens estem deixant alguna cosa? Algú sabrà tocar la guitarra? Tenim clar com arribar a Saifores? Hem imprès tots els textos que ens agradaria compartir?  Però em sembla que no és per a menys ja que els propers 12 dies tenim per davant el repte d’acompanyar a 47 persones en el seu procés formatiu com a educadores i responsables de les seves entitats.

El meu pare avui s’ha acomiadat de mi amb un “foteu-els-hi canya, que segur que en un curs d’aquests es pot aprendre molt!”. He oblidat respondre-li amb un “no sé qui fotrà canya a qui!”, perquè sé que conviure durant tants dies en un espai formatiu fa que s’aprofiti cada minut per aprofundir i convertir en significatius tots els aprenentatges, i no només per als alumnes. 

Tenim molt de guanyat perquè Cal Mata és un bon context perquè puguin “passar coses”. Mirarem d’aconseguir un context pedagògic, com el defineix el pedagog Philippe Meirieu quan diu que un context ha de permetre la constitució d’un espai lliure d’amenaça, ha de ser un lloc on l’infant pugui establir una aliança amb un adult contra totes les formes d’adversitat i de fatalitat i, finalment, ha de ser ric d’ocasions, d’estimulacions i de recursos diversos. La definició és vàlida encara que la relació educativa es produeixi entre adults, no us sembla?

298043_2320563623357_480053_nFoto: Saifores, 2011.

#garbí35

Ara fa uns dies varem celebrar el 30è aniversari d’Esplais Catalans. I, gairebé en paral·lel, vaig rebre un parell de correus per recordar-me que enguany l’Esplai Garbí també està d’aniversari. En aquest cas ja en són 35.

“Només” fa 5 anys que estàvem organitzant-ne el 30è. Amb la Mar, en Jordi, la Jauma, la Laia, l’Aina, la Laia, l’Alba, la Kris, en Ramiro… i tants d’altres que ens van donar un cop de mà. Va ser un gran moment, teníem la sensació de formar part de la història d’una entitat que a la vegada sentíem molt pròpia. Això posàvem al projecte:

Tenim molt clar que estem vivint un moment extraordinari com a associació i per això hem considerat oportuna una gran celebració oberta a la ciutat. Potser som massa agosarats però el Garbí no pot desvincular-se de Mataró i de la seva gent, i sobretot, de tothom que alguna vegada ha viscut de prop això de l’esplai.

Volem que Mataró sigui conscient que l’Esplai Garbí fa 30 anys que va començar, però el més important de tot és que encara és viu i té ganes de poder fer-se més gran en tots els sentits. El Garbí creu en el que fa i sap que s’alimenta d’un bon passat per poder continuar la seva tasca en un futur, que treballarà perquè sigui molt millor.

Aquesta commemoració ha de servir com a un punt d’inflexió en dos aspectes. El primer donar a conèixer a la ciutat quina és la nostra tasca i assolir reconeixement, i la segona, que la gent que ha passat algun moment pel Garbí durant la seva vida es senti reconegut, tingui consciència del que  significa i es tornin a establir vincles amb els garbitencs de tot moment.

L’esplai és una manera d’entendre el món. Per això també m’agrada recordar com es va anar transformant la meva participació de l’esplai cap a Esplac. No només com a una qüestió orgànica, sinó com a continuïtat d’una manera de fer que vam anar  construint i transformant amb qui vaig compartir aquesta etapa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tramuntana, Ponent, Llevant, Xaloc… ja aviso que aquest post no serà l’únic sobre el Garbí. Avui l’he fet mentre espero el de’n Martí, amb qui vam començar a compartir moments d’esplai al 2002…