#quetenim

Aquest octubre em sorprenia el ressò del lipdub multitudinari de Vic. Llavors intuïa que la remor de fons de tot plegat éren qüestions que tenien a veure amb la identitat. Però no tenia molt clar quina era, si només era una i per qui era compartida.

Per sort, i en paral·lel a unes converses molt reveladores, fa una setmana que la tele, la ràdio i les xarxes socials van saturades amb el nou anunci d’Estrella Damm, que ha aparegut per il·lustrar aquestes reflexions.

Resulta que hem d’estar orgullosos de tot el que tenim: La Masia, els paisatges de Catalunya, en Miró, en Dalí, en Serrat, el tió, la Patum, els castellers, els millors cuiners del món… “Això és tot?” diria jo. Suposo que la resta no deu lluir gaire com per fer anuncis.

Perquè més enllà d’això, com diria Mishima, potser comencis a sospitar. Què tenen a veure Manel i Els Amics de les Arts? Perquè quan uns acaben la gira els altres trauran disc? Com van aparèixer a les nostres vides? Qui seran els següents? Què té que veure el Barça amb aquests dos grups? L’any passat Guardiola va renovar amb el Barça després del final de gira de Manel al Palau de la Música, i aquest any ho fa després de la d’Els Amics de les Arts, que acaba de la mateixa manera.

De totes maneres, ara per ara, seguiré veient el Barça, escoltant Manel, els Amics de les Arts i prenent Estrella, tot i no tenir molt clar què em porta a fer-ho . I a la vegada, us recomano que feu una visita al bar de l’anunci: la cambrera que passa d’en Quim Gutiérrez és molt enrotllada i la tapa de truita de patates és boníssima.