A punt per aprendre

No és la primera vegada ni la segona que parlo dels cursos d’estiu de Monitors i Directors (ara Creixement i Èxit) de l’Escola Lliure el Sol en aquest bloc. Personalment he tingut la sort de viure’ls en primera persona com a alumne, com a formadora i també com a tutora. Avui ha acabat la tongada de Viladrau i demà la de Mura, amb la visita que els vam fer fa un parell de dies van aflorar els nervis per l’aventura formativa que començarà demà a Saifores.

Ara mateix tenim moltes incògnites sobre la taula, algunes que se’ns presenten més senzilles i d’altres més complexes: Tenim tot el material a punt? Com seran els alumnes d’aquest any? Ens estem deixant alguna cosa? Algú sabrà tocar la guitarra? Tenim clar com arribar a Saifores? Hem imprès tots els textos que ens agradaria compartir?  Però em sembla que no és per a menys ja que els propers 12 dies tenim per davant el repte d’acompanyar a 47 persones en el seu procés formatiu com a educadores i responsables de les seves entitats.

El meu pare avui s’ha acomiadat de mi amb un “foteu-els-hi canya, que segur que en un curs d’aquests es pot aprendre molt!”. He oblidat respondre-li amb un “no sé qui fotrà canya a qui!”, perquè sé que conviure durant tants dies en un espai formatiu fa que s’aprofiti cada minut per aprofundir i convertir en significatius tots els aprenentatges, i no només per als alumnes. 

Tenim molt de guanyat perquè Cal Mata és un bon context perquè puguin “passar coses”. Mirarem d’aconseguir un context pedagògic, com el defineix el pedagog Philippe Meirieu quan diu que un context ha de permetre la constitució d’un espai lliure d’amenaça, ha de ser un lloc on l’infant pugui establir una aliança amb un adult contra totes les formes d’adversitat i de fatalitat i, finalment, ha de ser ric d’ocasions, d’estimulacions i de recursos diversos. La definició és vàlida encara que la relació educativa es produeixi entre adults, no us sembla?

298043_2320563623357_480053_nFoto: Saifores, 2011.

Nosaltres decidim

La Plataforma ‘Nosaltres decidim’ formada per les principals entitats de dones de Catalunya i de l’esquerra plural va convocar el passat 4 de juliol a la societat civil sota el lema ‘Que no ens retallin el dret a l’avortament’. 60 minuts, 60 raons. Vaig anar-hi en nom d’Esplac.

Les dones ens valem per nosaltres mateixes. No cal que vingui cap metge, cap jutge, cap bisbe o cap ministre a decidir per nosaltres. Ja n’hi ha prou d’autoritarismes gratuïts. Volem ser lliures i decidir com ser felices, perquè ningú ho sap millor que nosaltres. Ja n’hi ha prou d’escatimar-nos els drets i regatejar-nos la llibertat.

Des d’Esplais Catalans donem suport a aquesta lluita perquè també és la nostra. Perquè eduquem en la llibertat de pensament i d’acció de la ciutadania. Perquè defensem els nostres drets. Perquè també som dones i som joves. Perquè tenim criteri propi i no cal que ningú decideixi per a nosaltres. Ho tenen complicat, perquè per moltes traves que ens posin, nosaltres decidirem.

#sócfan

Poden passar una mà de coses al llarg d’un cap de setmana associatiu. Un cap de setmana de tancada d’Equip de Direcció que va començar en divendres per poder compartir una estona amb l’equip, que va seguir dissabte compartint debats amb els Equips generals de Sector i que va acabar en diumenge havent fet un estat de la qüestió dels projectes i de la situació econòmica, entre molts d’altres temes.

Fa uns dies que fem broma de que a Esplac “ens participem a sobre” i això no és més que una senyal de que ens estimem els esplais i no ens fa res dedicar-hi les hores que faci falta per seguir fent créixer l’associació i enfortir els esplais. Més enllà de l’Ordre del dia es va demostrar una vegada més el compromís, la motivació i la implicació dels i les dirigents d’Esplac. Admiro la seva tasca i penso que és d’agrair poder comptar amb totes elles. Per les ganes i l’esforç d’aprofundir en els debats, de trobar el sentit de tot plegat, de millorar dia a dia la feina de l’associació des del territori. D’allò que, quan parlem d’infants, joves i monis dels esplais en diem #energiadelesplai. 

Com també és un plaer poder tenir com a companys de viatge immediats, lo bo i millor de cada casa: en Marc, l’Estel, en Jordi, en Rai, en PauFu, en PauGo i l’Oriol. Gent amb qui poder compartir sense gaires “rodeos” les dèries, les propostes i opinions i, perquè no dir-ho, passar grans moments i millors “autorises”. PicCollage

L’esplai, una manera d’entendre el món

Article publicat a e-colònies el 24 d’octubre de 2012

L’esplai és una associació voluntària sense afany de lucre que treballa per a l’educació en el lleure d’infants i joves. Aquesta n’és una definició certa i breu, però per a nosaltres va més enllà, ja que l’esplai és una experiència vital que ens fa créixer i és on infants i joves aprenem a través del joc i la convivència.
Diem que l’esplai és l’espai dels infants perquè escoltem i fem sentir la veu dels infants en el quotidià del projecte. És així com, des dels més petits fins als més grans, desenvolupen a l’esplai la seva capacitat d’organització, d’assumir responsabilitats i treballar en equip i prenen sentit valors com l’amistat, la cooperació o el respecte per les persones i la natura. I és que passar per l’esplai defineix la nostra identitat, l’experiència de cadascú és fruit de petits i grans records recollits en activitats de dissabte, en excursions, i sobretot a les colònies i campaments.
Perquè de tots aquests moments compartits ens n’emportem uns valors i una manera d’entendre la vida. Un bon exemple en són les monitores i monitors, joves convençudes que s’associen amb el compromís voluntari d’educar en la llibertat infants i joves, dedicant-hi una mitjana de 7 hores setmanals. Els monitors aprenen conjuntament amb el grup a la vegada que en són referents i es formen de manera continuada per millorar la seva tasca educativa. Per això els esplais creiem en les persones actives i compromeses amb la transformació social, i que sense elles el canvi cap a una societat més igualitària no és possible.
A l’esplai treballem des de la llibertat demostrant que els infants, joves, monitores i monitors som ciutadans actius i compromesos amb el present, mirant la realitat amb actitud crítica i construint propostes de manera democràtica. L’esplai és una escola de ciutadania on participem i decidim. L’esplai és allà on podem expressar la nostra il·lusió, compartir les nostres motivacions i afirmar el nostre camí cap a la felicitat. De viure l’energia de l’esplai!