Propera parada: Xina

Ja estem en compte enrere i comencem a posar-nos les piles. Primera confirmació: amb el trasllat no hem perdut el passaport i avui després de varis intents, hem aconseguit descarregar el formulari per tramitar el visat a la Xina. La web del consulat no té desperdici!

És un viatge que ja fa un temps que ens rondava pel cap i ens posem en marxa per imaginar les nostres dues setmanes al país asiàtic. Recollim recomanacions i propostes per poder aprofitar al màxim els dies de vacances, així que si en sabeu d’alguna, serà més que benvinguda. Sobretot, per aconseguir desconnectar a l’altra punta del món!

 

Anuncis

#tunisia13_ comença la ruta

8:00h – Esmorzar a l’hotel.

9:00h – Arribada del nostre cotxe de lloguer. Un Renault Symbole, més tard ens hem adonat que deu ser un dels cotxes més utilitzats al país.

9:30h – Comencem la ruta molt àgilment, hem trobat molt ràpid l’accés a l’autopista, direcció Sousse. Bones sensacions al volant i un control policial pel camí.

11:45h – SOUSSE. Després de posar-nos en un carrer de taxis col·lectius aconseguim aparcar fàcilment. Entrem a la Medina i l’ambient és molt més tranquil que a Tunis Capital. Arribem a una plaça on decidim visitar el Ribat i aconseguim una vista 360º de Sousse.

PANO_20131207_124250Un cop sortim del Ribat decidim passejar pel mercat. Sense ser-ne del tot conscients caminem tant que arribem fins la Kasba (es veu elevada al centre de la foto). Tornem a baixar cap al sud de la Medina i dinem en un petit bar per després tornar a fer via amb el cotxe.

15:30h – MONASTIR. Ens l’havien definit com la Marbella de Tunis, però cap dels dos hem estat a Marbella, així que no us ho podem confirmar. Hem trobat l’hotel amb facilitat i hem sortit a fer un tomb. Destaca el gran Ribat que presideix la costa i unes platges que no ens volem imaginar quant de gom a gom deuen estar. Volta de rigor per la Medina, on hem aprofitat per iniciar-nos en això del regateig, encara ens queda per aprendre’n! Tot seguit, un passeig per la platja i cap a descansar una estona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui ha estat un bon dia. I demà, seguim cap al sud passant per El jem!

#tunisia13_el xoc

El despertador sona unes quantes vegades abans no ens llevem. Finalment sortim del llit i fem via cap el centre per esmorzar alguna cosa. Tot i passar pels mateixos carrers d’ahir, la ciutat sembla una altra. Tot de gent es mou amunt i avall sense gaire ordre. Gairebé tocant a la Medina trobem un lloc per esmorzar. Ens aten un cambrer acompanyat d’un senyor que parla castellà i català! És el germà de l’amo del local, que va estudiar a la UAB i ara s’està doctorant. Ens acompanya mentre no arriba l’esmorzar i ens posa en situació del moment polític i social del país.

Per entrar a la Medina hi ha una gran portalada de pedra. Massa canvis en menys de 24h: l’entorn desconegut, el menjar, la gent… Tornem enrere i, tal com si ens estigués esperant, tornem a trobar el tunesí doctorand. S’ofereix a acompanyar-nos a la Medina, uns quants metres rere nostre, fins a la Mezquita. I si allà considerem que ho ha fet bé decidim què li paguem. Així ho fem fins que arribem a trobar aquestes vistes:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Evidentment, li hem pagat. I això ha fet que ens ensenyés el Zoco dels perfums i ens donés les indicacions per poder tornar a sortir. Després de la volta de rigor per la Medina, hem dinat i hem iniciat els preparatius per la ruta que farem els propers dies i que ens portarà fins a: Sousse, Monastir, Mahdia, El jem, Matmata, Tozeur, Kairouan, Dougga… fins arribar a Tunis de nou on esperem no haver de patir tant com ahir per l’avió.

Tunis està només a dues hores d’avió de Barcelona i és un país mediterrani, però és menys semblant culturalment del que m’esperava, qüestió d’expectatives. Ara, hi ha molt per descobrir, així que demà, comencem la ruta!

#tunisia13_ anem tard

Sis hores més tard del previst, ahir vam arribar a Tunis. Per sort, tot i només tenir el bitllet per aquest viatge, a última hora de dimecres nit vam pensar que estaria bé agafar l’hotel per la primera nit. I sort que vam fer-ho!

De l’aeroport, què dir! Sensació de caos des del moment de baixar i l’impacte de prendre consciència que era una de les poques dones al control de passaports. Quin control més lent, per cert! Les maletes feia estona que ens devien estar esperant quan vam sortir.

Taxi, i cap a l’hotel, situat a uns 3km del centre. En un IBIS sempre saps què hi trobaràs.  Toca buscar lloc per sopar així que guia i croquis en mà, caminem per uns quants carrers una mica desorientats. Sembla que no hem pres bé les notes per arribar al centre i quan ens creiem ben perduts, hi apareixem! Pel camí ens sorpren la brutícia del carrer i la pudor. Trobem un restaurant que té bones referències a la guia, entrem sense pensar (a la propera segur que revisem abans la carta!). En general res de l’altre món, el cuscús de peix no està malament.

Fem camí de gos per anar a dormir.