Localitza’t

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

#tunisia13_ maneres de viure

Comença un nou dia de viatge. Ens llevem a l’hotel Regency de Monastir, un lloc molt gran amb iaios francesos jubilats que ballen arrambats als i les animadores de l’hotel (això ho vam veure ahir després de sopar). Avui ens esperen uns quants quilòmetres:

  • MAHDIA: Poble pescador fora de les rutes turístiques habituals, tot i que amb el poc turisme actual al país, qualsevol lloc està força solitari. Impressionant el cementiri al costat del mar, acompanyat del far i d’un camp de futbol ple de nens jugant. PANO_20131208_095916
  • EL JEM: De Mahdia seguim cap a l’interior per arribar fins a El Jem on, al mig d’un poble sense cap mena d’interès, hi ha un gran Coliseu Romà força ben conservat. Espectacular el contrast i imaginar les 30000 persones que i cabien…

PANO_20131208_115552

  • MATMATA: Fem una llarga quilometrada cap al sud del país per arribar fins a aquest poblat on, tal i com ho anomenen ells, hi ha els poblats troglodites. Dormirem en una de les coves dins d’un dels hotels, que té unes 5 galeries. Al·lucinant. Sopem al mateix hotel, un cuscús boníssim.

Avui hem fet molts quilòmetres però ha valgut la pena! Tot un què poder veure diferents maneres de viure, d’és d’un poble pescador fins a sota terra al desert. I gairebé tot… escenaris de pel·lícula!

#tunisia13_ anem tard

Sis hores més tard del previst, ahir vam arribar a Tunis. Per sort, tot i només tenir el bitllet per aquest viatge, a última hora de dimecres nit vam pensar que estaria bé agafar l’hotel per la primera nit. I sort que vam fer-ho!

De l’aeroport, què dir! Sensació de caos des del moment de baixar i l’impacte de prendre consciència que era una de les poques dones al control de passaports. Quin control més lent, per cert! Les maletes feia estona que ens devien estar esperant quan vam sortir.

Taxi, i cap a l’hotel, situat a uns 3km del centre. En un IBIS sempre saps què hi trobaràs.  Toca buscar lloc per sopar així que guia i croquis en mà, caminem per uns quants carrers una mica desorientats. Sembla que no hem pres bé les notes per arribar al centre i quan ens creiem ben perduts, hi apareixem! Pel camí ens sorpren la brutícia del carrer i la pudor. Trobem un restaurant que té bones referències a la guia, entrem sense pensar (a la propera segur que revisem abans la carta!). En general res de l’altre món, el cuscús de peix no està malament.

Fem camí de gos per anar a dormir.