Expectatives compartides

Avui m’he decidit a refer i actualitzar el bloc. I repassant i revisant entrades fetes, m’he trobat un post que mai no vaig arribar a publicar i que m’ha semblat que el podia recuperar per la seva vigència. És de l’endemà de l’AGO d’Esplac del 2012 i deia així (sense filtres!):

Posar paraules el dia després de fer una activitat d’Esplais Catalans és difícil perquè la combinació d’expectatives prèvies amb el resultat final sovint no acaben de concordar. M’agrada aquesta sensació de l’endemà, quan repasso mentalment el que ha passat i m’adono que les persones que formen part d’Esplac sempre m’acaben sorprenent i fent-me aprendre noves coses. Un dia em van dir que les associacions havíem de parlar més de les persones i reconèixer la bona feina. Molt probablement, un dels èxits de la nostra associació a dia d’avui és que ens fixem en elles, les persones. El que ens fa grans és poder posar noms i cares a moltes monitores i monitors dels esplais, i fins i tot alguns joves i infants. Perquè? Per què són qui donen sentit a la feina que fem cada dia. Són la força d’Esplac.

A dia d’avui ens trobem a les portes d’una Monifesta’td’aquí un mes serem a Vila-seca parlant d’educació, reivindicant el paper dels i les monis d’esplai i compartint d’un moment de trobada. Portem mesos treballant-hi per implicar als i les monis i perquè sigui un altaveu de la tasca educativa dels esplais. La última Monifesta’t, en la línia d’aquest post mai publicat fins avui, també va superar les expectatives. No m’atreveixo a dir que ho va canviar tot, però sí que va canviar molt. I amb ella va venir l’Esplaiada, i les AGO’s, i les Escoles d’Esplac, i els Grans Comitès, i les activitats de sector, i les festes dels esplais, i les Tancades d’ED… i tantes d’altres que ara no venen al cas.

Ahir vam fer la Trobada d’organització i vam compartir moltes expectatives. I ja en vam superar una, i és que tothom qui forma part d’Esplac, dels espais de participació, formi part de la coordinació de la Monifesta’t 2014. En vam compartir moltes més: que participin tots els esplais del sector, que sigui una trobada per recordar, que aconseguim un bon impacte pel sector Camp de Tarragona, que siguem 400 monis, que la organització funcioni, que col·laborem amb entitats per dur-la endavant, que ens surtin els números al final…

1932610_705594036130164_1372058446_oFotografia: Esplais Catalans

I les expectatives que encara ens queden per compartir els propers dies amb la impaciència de ser ja al 28 d’abril per veure com ha anat. Fins llavors, sabem la recepta per arribar-hi: posar-hi tota la força i l’empenta i compartir somriures i #energiadelesplai perquè la Monifesta’t sigui un èxit perquè la força d’Esplac ens torni a sorprendre!!

#tunisia13_ maneres de viure

Comença un nou dia de viatge. Ens llevem a l’hotel Regency de Monastir, un lloc molt gran amb iaios francesos jubilats que ballen arrambats als i les animadores de l’hotel (això ho vam veure ahir després de sopar). Avui ens esperen uns quants quilòmetres:

  • MAHDIA: Poble pescador fora de les rutes turístiques habituals, tot i que amb el poc turisme actual al país, qualsevol lloc està força solitari. Impressionant el cementiri al costat del mar, acompanyat del far i d’un camp de futbol ple de nens jugant. PANO_20131208_095916
  • EL JEM: De Mahdia seguim cap a l’interior per arribar fins a El Jem on, al mig d’un poble sense cap mena d’interès, hi ha un gran Coliseu Romà força ben conservat. Espectacular el contrast i imaginar les 30000 persones que i cabien…

PANO_20131208_115552

  • MATMATA: Fem una llarga quilometrada cap al sud del país per arribar fins a aquest poblat on, tal i com ho anomenen ells, hi ha els poblats troglodites. Dormirem en una de les coves dins d’un dels hotels, que té unes 5 galeries. Al·lucinant. Sopem al mateix hotel, un cuscús boníssim.

Avui hem fet molts quilòmetres però ha valgut la pena! Tot un què poder veure diferents maneres de viure, d’és d’un poble pescador fins a sota terra al desert. I gairebé tot… escenaris de pel·lícula!

#tunisia13_ anem tard

Sis hores més tard del previst, ahir vam arribar a Tunis. Per sort, tot i només tenir el bitllet per aquest viatge, a última hora de dimecres nit vam pensar que estaria bé agafar l’hotel per la primera nit. I sort que vam fer-ho!

De l’aeroport, què dir! Sensació de caos des del moment de baixar i l’impacte de prendre consciència que era una de les poques dones al control de passaports. Quin control més lent, per cert! Les maletes feia estona que ens devien estar esperant quan vam sortir.

Taxi, i cap a l’hotel, situat a uns 3km del centre. En un IBIS sempre saps què hi trobaràs.  Toca buscar lloc per sopar així que guia i croquis en mà, caminem per uns quants carrers una mica desorientats. Sembla que no hem pres bé les notes per arribar al centre i quan ens creiem ben perduts, hi apareixem! Pel camí ens sorpren la brutícia del carrer i la pudor. Trobem un restaurant que té bones referències a la guia, entrem sense pensar (a la propera segur que revisem abans la carta!). En general res de l’altre món, el cuscús de peix no està malament.

Fem camí de gos per anar a dormir.

#sócfan

Poden passar una mà de coses al llarg d’un cap de setmana associatiu. Un cap de setmana de tancada d’Equip de Direcció que va començar en divendres per poder compartir una estona amb l’equip, que va seguir dissabte compartint debats amb els Equips generals de Sector i que va acabar en diumenge havent fet un estat de la qüestió dels projectes i de la situació econòmica, entre molts d’altres temes.

Fa uns dies que fem broma de que a Esplac “ens participem a sobre” i això no és més que una senyal de que ens estimem els esplais i no ens fa res dedicar-hi les hores que faci falta per seguir fent créixer l’associació i enfortir els esplais. Més enllà de l’Ordre del dia es va demostrar una vegada més el compromís, la motivació i la implicació dels i les dirigents d’Esplac. Admiro la seva tasca i penso que és d’agrair poder comptar amb totes elles. Per les ganes i l’esforç d’aprofundir en els debats, de trobar el sentit de tot plegat, de millorar dia a dia la feina de l’associació des del territori. D’allò que, quan parlem d’infants, joves i monis dels esplais en diem #energiadelesplai. 

Com també és un plaer poder tenir com a companys de viatge immediats, lo bo i millor de cada casa: en Marc, l’Estel, en Jordi, en Rai, en PauFu, en PauGo i l’Oriol. Gent amb qui poder compartir sense gaires “rodeos” les dèries, les propostes i opinions i, perquè no dir-ho, passar grans moments i millors “autorises”. PicCollage

Esplaiada 2012

Article publicat fa uns dies a http://www.esplac.cat

El dissabte passat, en el marc del Gran Comitè d’Esplac, la Trobada General d’Esplais Catalans va començar a prendre forma. Amb la col·laboració de tots els Sectors Geogràfics, les Comissions i l’Equip de direcció es va treballar el centre d’interès, el programa d’activitats, el pressupost i el repartiment de tasques. Val a dir que va ser una jornada profitosa per tal de poder recollir les inquietuds i les propostes de tothom i poder aconseguir que el 4, 5 i 6 de maig fem esplai a Ripoll.
Així que, esplais, estigueu atents a les properes reunions de sector perquè seran un nou punt d’inflexió de cara a la trobada. Totes i tots ens haurem d’implicar i col·laborar per tal de tirar endavant les activitats, ja siguin de xics, petits, mitjans, grans, joves o la flaixmob conjunta. Els superherois i superheroïnes ens necessitaran per tal de poder arribar a compartir l’#energiadelesplai amb el món i seguir construint una manera de viure’l i entendre’l conjuntament. Ben aviat rebreu també la informació sobre les inscripcions, les persones alliberades i el transport. Per qualsevol dubte o idea podeu contactar a trobadageneral@esplac.cat

Des de dissabte passat tots els engranatges ja estan en marxa, però és evident que només tindran sentit si compten amb la vostra #energiadelesplai per fer-los rodar. Fem que la Trobada General del 2012 sigui la Trobada General dels esplais laics, progressistes, voluntaris i associatius.
Esteu preparades per compartir l’#energiadelesplai amb el món?