Generació #energiadelesplai
Ahir vaig acomiadar-me de l’assemblea d’Esplais Catalans després de 5 anys com a Secretària general. A demanda d’alguns de vosaltres que us ho vau perdre, us comparteixo les paraules que vaig adreçar als esplais, a les entitats, els amics i les amigues d’Esplais Catalans.
No sabeu el temps que fa que penso en aquest moment, i només us puc dir que no sé ni per on començar. Avui és un dia on els nervis, les pors, la il·lusió, l’alegria… es barregen a parts iguals. És literal si us dic que gairebé no tinc paraules. Els qui m’heu viscut, o més aviat patit, aquests últims mesos sabeu com m’ha ballat pel cap què dir aquest dia que us pugui fer servei i que mica en mica i a la vegada, m’ajudi a tancar la meva etapa a Esplac. Preneu-vos-ho com uns consells d’usar y tirar, com els que a mi algú em va fer quan vaig arribar. Quedeu-vos amb el que us agradi. Intentaré ser clara i concisa, amb 4 punts que vull compartir amb vosaltres per destacar algunes de les idees o coses que he après de l’esplai, al Garbí, i més endavant, de tot Esplais Catalans.
Començo pel més important: el que és l’esplai. Tampoc no cal que us ho expliqui molt als i les que esteu aquí, no? Per mi l’esplai ha estat una manera de viure i una manera d’entendre el món. I crec que sabeu del que us parlo. Quan era petita no volia anar a l’Esplai i als 9 anys, després de temps d’anar-hi a recollir el meu germà, vaig demanar als meus pares que m’hi apuntessin. Vaig estar molts anys en un grup petit, que gairebé no funcionava, era la única nena (com si això fos important o algo)… i tothom estava sorprès de que hi volgués tornar cada dissabte. Però aquella experiència enganxava. A l’esplai érem els protagonistes del que passava. Perquè encara que de vegades no en siguem conscients, a l’esplai defensem i treballem de manera efectiva els drets dels infants.
Quan vaig començar a ser monitora, això d’Esplac no m’interessava el més mínim. Us ho podeu ben creure… Després vaig adonar-me’n que potser el que passava és no coneixia el que era i mica en mica em vaig anar apropant. I és que l’esplai ja ho té això, que t’obre el món, un nou món. El món de les relacions personals, de l’educació, del treball en xarxa… L’esplai t’obre el pensament, et canvia. Els esplais transformem la societat, però el primer que fem, que no és poc, és començar per dins de casa nostra. Creixem a dins l’esplai perquè cadascú pugui trobar el seu propi camí.
I clar, no volent anar a l’esplai de petita, ni volent saber gaire d’Esplac… Trobo que al final he entrat fins a la cuina! I assumir aquest repte amb 22 anys, no us explico quina va ser la seva magnitud. He tingut l’immens plaer de poder viure i créixer com a Secretària general d’Esplac durant 5 anys, i us puc assegurar que no hi ha una foto estàtica d’Esplac, ni d’aquests 5 anys, ni de tots els anteriors. Em ve de gust compartir això amb vosaltres perquè si una cosa he pogut comprovar és que a Esplac ens costa explicitar tots els canvis i les transformacions que fem. Segurament perquè els grans canvis que fem són feina de formiga. A més, som una associació amb un relleu i una rotació bestial. Som una entitat TANT viva, que per sort o per desgràcia, a la que fa un any que una cosa es fa així, ja pensem que és la millor manera o que sempre ha estat així. Però no és ni una cosa ni l’altra.
Per posar algun exemple: fa uns anys no teníem EGS a tot arreu, treballàvem poc amb entitats que s’assemblen molt a la nostra, teníem alguns neguits (per no dir pors) a l’hora de fer saber el nostre posicionament respecte temes que ens afecten, hi havia sectors que no sabien ni que estaven a punt de néixer… De fet, avui fa 3 anys celebràvem el primer ple de sectors d’Esplac. I avui hem d’estar orgullosos perquè no només seguim tenint ple de sectors, sinó que incorporem dos territoris respecte el 2011. Per mi és una senyal inequívoca de que Esplac creix, però que, sobretot, es consolida i es construeix des de la base.
I és que hem de ser conscients i recordar-nos cada dia que Esplac és una entitat gran. Això fa que Esplac sigui necessàriament plural, transversal i, per definició, territorial. Perquè Esplac serà territorial o no serà: això vol dir assumir la responsabilitat de fer quilòmetres, de garantir processos participatius, d’assumir que no tot ho podem fer entre tots, de rendir comptes, de fer-vos protagonistes als esplais del projecte. I ser una entitat gran no vol dir que els esplais no puguem estar informats del dia a dia de l’associació. Està clar que com més som, més difícil és arribar a tothom i a tot arreu, però estem en la línia i amb el pla de treball aprovat avui, segur que ho aconseguireu. La transparència no es predica, es practica, i de portar coses a la pràctica els i les monis dels esplais en sabeu un munt. Avui ho heu demostrat. Si volem ser referents en temes d’educació, d’associacionisme, de gestió… del que sigui: hem de ser-ho tots i a tots nivells.
Un altre consell, no tingueu vergonya ni complexes de celebrar que una cosa ha anat bé: a l’esplai, a Esplac, on sigui. Si alguna cosa hem intentat els últims anys és generar orgull i dades objectives de la feina que fem les associacions educatives pels infants i joves. Per això us dic, i alguns m’ho haureu sentit a dir més sovint aquests últims dies per allò d’insistir en coses importants abans de plegar, que ja n’hi ha prou de pessimisme esplaiero. Crec que si haguéssim tingut més pressupost, hauria fet unes xapes o algo semblant amb aquesta campanya… No sé, alguna cosa que us ho recordés més sovint. Sigueu conscients de la feina brutal que feu cada dissabte, cada colònies, cada campaments, cada reunió… de manera voluntària. Sense caure en l’autocomplaença, eh! Que les coses podrien ser diferents? Que les coses podrien ser millors? Que el món gira cap a una altra banda i no ens agrada cap on va? Doncs arremanguem-nos i posem-nos-hi! I que Esplac us serveixi per fer-ho: per tenir la formació, per comptar amb persones en qui confiar, per tenir recursos per fer créixer el vostre projecte.
I disculpeu-me si ara em poso en un jardí, però vull compartir això amb vosaltres. Amb el pas del temps he acabat adonant-me que, generalitzant molt si m’ho permeteu, a les associacions hi ha dos tipus de persones: les que parlen molt i les que treballen molt més del que parlen. No sé si us hi identifiqueu o no… però en tot cas, us recomano envoltar-vos més de les segones. Les que parlen molt, tendeixen a formar part d’una espècie de personal a qui us demano que no feu massa cas: jo en dic els tribuneros associatius. Els i les coneixereu perquè no se’ls hi coneix una proposta elaborada ni una pregunta per permetre seguir avançant i sumar. Ah, i de treballar, lo just.
Us animo molt i molt fort a que Esplac seguim sent referents del treball en equip, amb un projecte comú compartit, i que seguim esforçant-nos per sumar! Com ho heu fet avui. Perquè junts podrem arribar més lluny. Intentar fer això és més difícil, també us ho dic. Però jo us asseguro que els únics èxits que puc haver tingut a Esplac han estat compartits. Confiant en els companys i companyes, compartint tot allò que necessitava, sortint de la zona de confort, provant coses noves, equivocant-me, assumint nous reptes, i amb tot això, aprendre entre MOLT i MOLTÍSSIM. Només això ens fa més forts. I aquesta és la raó de ser d’Esplac. Ah, i un altre consell: mentre feu això, cuideu-vos molt i tracteu-vos bé entre vosaltres, que és gratis!
La roda del relleu no pot parar i avui em toca a mi. Vull pensar que una de les meves petjades, i perquè no dir-ho a aquestes alçades, una de les meves batalles, a Esplac ha estat la de treballar per mantenir relleu a tots els equips. Sabeu de sobres que treballar el relleu a l’esplai no és fàcil, doncs a Esplac és una cosa semblant però en gran. Cal un convenciment fort per donar continuïtat a la feina de l’associació a la vegada que millorar-la i transformar-la dia a dia. Un esforç per entendre les situacions en les que ens trobem per poder-les gestionar. Però sobretot, al meu entendre, cal prou compromís amb l’entitat per poder aplicar-te el “cuento” quan et toca. Com hem dit en infinites sessions formatives de relleu a esplais, sectors, Viladraus i Saifores, el relleu és un procés d’entrada i sortida de persones a les associacions, que perquè tingui èxit, ha de ser guiat per deixar poc marge a la improvització i també ha de ser compartit. Per això avui salto del barco, seguint estant a la vostra disposició pel que necessiteu però amb un nou punt de vista. Aprofiteu-me per tot el que considereu.
Jo em considero d’una generació: la de l’energia de l’esplai. L’energia de l’esplai ha estat una manera d’entendre els esplais i Esplac. Una manera de fer, de fer-ho tot i intentar molt i molt fort aconseguir els reptes que els esplais ens heu plantejat. De no tenir un no per resposta. De saltar d’un repte a un altre. De poder ser amb vosaltres en tots els moments importants. De somriure i abraçar-vos. D’aconseguir experiències significatives. Us estic immensament agraïda per aquell moment a Ripoll, amb 1800 veus cridant amb orgull tu ets d’esplai… Per tots els cursos d’estiu. Per totes les festes d’esplais. Per totes les reunions i totes les tancades. Per totes les Monifesta’ts. Per tots els quilòmetres. Fins i tot, pel campament internacional. Perquè de tot se n’aprèn. Sobretot si aprens mentre fas i comparteixes molt. I això, amics i amigues, no s’esborrarà mai de mi.
Moltes felicitats, Xavi, ja veuràs que això d’Esplac té els seus moments, però és un regal. Compta amb mi pel que necessitis. Molta sort també, als qui seguiu a tots els equips i als qui a partir d’avui feu un pas endavant. Esplac i els esplais necessiten gent com vosaltres.
I ara sí, gràcies, gràcies, gràcies, a tothom amb qui he compartit aquesta aventura. No us repassaré un per un perquè em seria impossible. Gràcies a tothom qui s’ha implicat amb Esplac des de dins i des de fora. Gràcies infinites a tots els i les qui heu confiat en mi i en la meva feina, fins i tot més que jo mateixa. Gràcies als EGS. Gràcies als ED’s i a les ST’s. Gràcies a tots els meus presis, a tots tres. Gràcies als i les monis i als infants, que m’heu demostrat SEMPRE que tot plegat valia molt la pena i tenia sentit. Gràcies als qui us he trobat en aquest camí i ara ja sou imprescindibles. I sobretot, gràcies infinites als qui per, estar jo immersa en aquest gran projecte, heu hagut de renunciar a molt!
Fins aviat Esplac!
Millorant el teu present, utilitzant la teva ment, transformant la teva gent amb l’energia…
L’energia de l’esplai! uoooo se’t nota al pensar
l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al parlar
l’energia de l’esplai uoooo se’t nota a l’actuar
l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al cantar
l’energia de l’esplai uoooo se’t nota al somiar
Sona a casa
#sweethome
Ja en fa tres de llevar-me amb un paisatge semblant a aquest. I no els canviaria per res : )
Les coses grans
I de cop, sense més, adonar-se que les coses grans, les importants, no han deixat de ser-hi però potser no els hem fet el cas que es mereixien.
Subjectivitats 
