I de cop, sense més, adonar-se que les coses grans, les importants, no han deixat de ser-hi però potser no els hem fet el cas que es mereixien.
amics
com les orenetes…
Tocar de peus a terra per recomençar
Complicitats
Volem que aquest comiat sigui un fins aviat. Perquè no pot ser que el que va començar ara farà una mica més de 2 anys s’acabi aquí. Perquè has estat companya de viatge a l’Equip de Direcció d’Esplac (amb tot el que això comporta), però per sobre de tot has estat amiga, còmplice i referent. Sabem sobradament com n’és de difícil portar més d’un barret a la vegada però hem aconseguit l’equilibri. Compartint converses, confidències, mirades, “autorises”, ploraneres, discussions… i molts somriures.
Ens trobarem a faltar. Perquè tot el que hem viscut (reunions d’ED, Saifores, Viladrau, Monifesta’t, Esplaiada, formacions…) i tot el que hem après és massa com per deixar-ho enrere fàcilment. Les paraules es fan curtes per descriure-ho TOT plegat. Fins i tot les imatges se’n fan…
Positivant
HOLGA [Negat. 120 b/n]
Lo habitual, lo normal, ser ciudad.
Tendré que reinventar, reinventar mi ciudad.
Subjectivitats 