El despertador sona unes quantes vegades abans no ens llevem. Finalment sortim del llit i fem via cap el centre per esmorzar alguna cosa. Tot i passar pels mateixos carrers d’ahir, la ciutat sembla una altra. Tot de gent es mou amunt i avall sense gaire ordre. Gairebé tocant a la Medina trobem un lloc per esmorzar. Ens aten un cambrer acompanyat d’un senyor que parla castellà i català! És el germà de l’amo del local, que va estudiar a la UAB i ara s’està doctorant. Ens acompanya mentre no arriba l’esmorzar i ens posa en situació del moment polític i social del país.
Per entrar a la Medina hi ha una gran portalada de pedra. Massa canvis en menys de 24h: l’entorn desconegut, el menjar, la gent… Tornem enrere i, tal com si ens estigués esperant, tornem a trobar el tunesí doctorand. S’ofereix a acompanyar-nos a la Medina, uns quants metres rere nostre, fins a la Mezquita. I si allà considerem que ho ha fet bé decidim què li paguem. Així ho fem fins que arribem a trobar aquestes vistes:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Evidentment, li hem pagat. I això ha fet que ens ensenyés el Zoco dels perfums i ens donés les indicacions per poder tornar a sortir. Després de la volta de rigor per la Medina, hem dinat i hem iniciat els preparatius per la ruta que farem els propers dies i que ens portarà fins a: Sousse, Monastir, Mahdia, El jem, Matmata, Tozeur, Kairouan, Dougga… fins arribar a Tunis de nou on esperem no haver de patir tant com ahir per l’avió.
Tunis està només a dues hores d’avió de Barcelona i és un país mediterrani, però és menys semblant culturalment del que m’esperava, qüestió d’expectatives. Ara, hi ha molt per descobrir, així que demà, comencem la ruta!
Subjectivitats 